L’ordre dels quiròpters (ratpenats) és, després del dels rosegadors, el més divers dels mamífers a nivell mundial. De fet, 1 de cada 5 espècies de mamífers és un ratpenat. Sent tan importants, quina és la seva presència a les nostres terres?
Com sol ser habitual, el Port no decep en xifres de biodiversitat. Hi tenim 20 espècies diferents de ratpenats, les quals representen el 40% de la biodiversitat europea (53 espècies) i el 70% de la que hi ha a Catalunya. La majoria d’aquestes espècies es troben protegides, ja que les seves poblacions estan en situacions vulnerables de conservació per la degradació dels seus hàbitats.
Tot i ser espècies força desconegudes i generar una certa inquietud en la societat, cal tenir en compte que la seva presència és clau en els ecosistemes forestals i que, per tant, és imprescindible conservar-les.
Els ratpenats que trobem al Port es distribueixen en 3 famílies:
Família Molòssids (Molossidae)
Tot i ser un grup mundialment format per més d’un centenar d’espècies, al Port només en trobem una. Es tracta del ratpenat cuallarg (Tadaria teniotis).
Assoleix fins a 1,5 cm de llarg (segon ratpenat més gran de Catalunya) i en destaquen les seves orelles grans i amples, les quals es projecten cap endavant fins a gairebé tapar els ulls. De la mateixa manera que la resta de molòssids, es caracteritza per una llarga cua que sobresurt de les ales.
Habita esquerdes de cingles i coves de tota l’Europa mediterrània i una part d’Àsia. Tot i que solen viure en grups reduïts, poden ajuntar-se fins a 20 individus però sempre separats els uns dels altres.
Família Rinolòfids (Rhinolophidae)
Tot i que consta que se’n van extingir almenys dos més, actualment només hi ha un gènere vivent: els ratpenats de ferradura (Rhinolopus).
De les més de 100 espècies que hi ha arreu del món, al Port en trobem 3: el ratpenat de ferradura mediterrani (R. euryale), el ratpenat de ferradura gran (R. ferrumequinum) i el ratpenat de ferradura petit (R. hipposideros).
Fotos: Ján Svétlik i Mario Madrona – Flickr
Mesuren entre 0,9 i 1,2 cm de llarg i són propis de boscos i espais oberts, tot i que a l’estiu s’amaguen en coves i edificis. Es distribueixen per les zones de clima temperat del sud d’Europa, Àfrica, Àsia i est d’Austràlia.
Són una font coneguda de transmissió de malalties als humans. Diverses espècies són el reservori natural del SARS i algunes proves suggereixen que també podrien ser-ho del SARS-CoV-2 que causa el coronavirus.
Família Vespertiliònids (Vespertilionidae)
Amb més de 300 espècies arreu del món, és clarament la família més diversa de les que trobem al Port. Entre les nostres muntanyes hi trobem 16 espècies.
Són les següents: ratpenat de bosc (Barbastella barbastellus), ratpenat dels graners (Eptesicus serotinus), ratpenat muntanyenc (Hypsugo savii), ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii), ratpenat de musell agut (Myotis blythii), ratpenat de peus grans (Myotis capaccinii), ratpenat d’aigua (Myotis daubentonii), ratpenat d’orelles dentades (Myotis emarginatus), ratpenat de doble serrell (Myotis escalerai), ratpenat de musell llarg (Myotis myotis), ratpenat nòctul petit (Nyctalus leisleri), ratpenat de vores clares (Pipistrellus kuhlii), ratpenat comú (Pipistrellus pipistrellus), ratpenat soprano (Pipistrellus pygmaeus), ratpenat orellut septentrional (Plecotus auritus) i ratpenat orellut meridional (Plecoptus austriacus).
Fotos: Ján Svetlík, Luís Braz, (Manda) i Rudo Jureček – Flickr; C. Robiller, Evgeniy Yakhontov, Joxerra Aihartza, Leonardoancillotto86, Manuel Werner i Tomaž Jančar – Wikipedia
Algunes de les espècies són difícils de diferenciar, ja que són morfològicament similars. En general, es caracteritzen per tenir el musell amb la mateixa estructura que la dels ratolins i una prominència cartilaginosa, anomenada tragus, davant del forat de l’orella.
Tenen una gran diversitat d’hàbitats arreu del món i, davant les variacions estacionals de temperatura, poden hivernar o migrar centenars de kilòmetres.
BioPorts 