Quines pinedes trobem al Port?

Haver viscut tota la vida rodejats de pins ens podria fer pensar que són la base de gran part dels boscos del món. És una percepció errònia, ja que tot i que el gènere Pinus és molt important, només es troba a l’hemisferi nord. El Port, com a bon massís mediterrani, té una proporció molt important de pinedes.

Pi blanc (Pinus halepensis)

Tot i ser un dels més abundants als nostres boscos, la distribució del pi blanc és relativament petita ja que és una espècie exclusivament mediterrània. És un arbre de fins a 20 m que presenta escorça gris i esquamosa, pinyes mitjanes amb peduncle corbat, acícules mitjanes i capçada irregular.

És l’espècie predominant a la part basal del Port (fins als 700 metres d’altitud aproximadament).

Foto: Christophe Debelmas – Flickr

Les pinedes de pi blanc són les més abundants de Catalunya. Això és degut sobretot a la seva facilitat per expandir-se i regenerar-se. Tot i que és incapaç de créixer a l’ombra de la majoria d’espècies arbòries amb les que competeix, té l’avantatge de rebrotar ràpid després d’un incendi. Així, només 20-25 anys després d’haver-se cremat, pot formar un bosc fins i tot més dens que l’original.

Pinassa

(Pinus nigra subsp. salzmannii)

Conegut a les nostres terres com a pi negral, la pinassa té una distribució encara més reduïda i és pròpia de la mediterrània occidental. És un arbre de fins a 30 m que presenta escorça grisenca, pinyes mitjanes amb peduncle curt, capçada cònica i acícules rígides i molt grans.

Tot i que potencialment podríem trobar el pi negral a partir dels 400 metres d’altitud, al Port només el trobem al sud-oest del massís.

Foto: Joan Simon – Flickr

Les pinedes de pi negral es troben sempre sobre substrats calcaris i predominen sobretot a la Catalunya central. A diferència de les de pi blanc, no es regeneren fàcilment després d’incendis.

Pi roig (Pinus sylvestris)

A diferència dels dos anteriors, el pi roig té una amplíssima distribució natural euroasiàtica, estant també introduït a regions de Nord-Amèrica. És un arbre de fins a 40 m que presenta escorça ataronjada (sobretot quan és jove), pinyes petites amb peduncle curt i corbat, acícules curtes i capçada cònica.

El trobem predominant a les parts altes del Port, a partir dels 400 metres d’altitud.

Foto: Gerard Gaya

Les pinedes de pi roig són les segones més abundants de Catalunya i les que més fusta aporten, ja que és bastant preuada. Són molt més abundants en vessants orientats al nord i, tot i ser considerades resistents als incendis, es veuen molt afectades pels nous grans incendis forestals.

Com els reconeixem?

A més dels esmentats anteriorment, al Port també podem trobar Pi pinyoner (Pinus pinea), Pinastre (Pinus pinaster), Pi insigne (Pinus radiata) i Pi canari (Pinus canariensis). Aquests no arriben a formar agrupacions tan importants com l’anterior, però poden dificultar la identificació precisa de l’espècie concreta d’un pi.

Des del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) es va elaborar la següent infografia amb Claus per a identificar les diferents espècies autòctones de pins de Catalunya:

Un pensament sobre “Quines pinedes trobem al Port?

  1. Joan Alcover
    Cançó dels pins

    De la costa brava som la cabellera,
    i sobre els abismes del mar avançant,
    som de la Roqueta la visió primera
    que saluda de lluny el navegant.

    Quan l’illa va néixer, la mà creadora
    en la terra verge llençà la llavor
    de la raça nostra qui, dominadora,
    pertot arreu la clapa de verdor.

    Som una harmonia de l’illa qui canta;
    de la nostra escorça degota salut,
    i sota l’espessa verdor onejanta,
    pul·lula un món d’eterna joventut.

    Tribus espargides que es veuen d’enfora,
    alenam empeses per un ritme sol;
    si un pi destralegen, la pineda plora;
    si la pineda cau, l’illa se’n dol.

    Aquí la llegenda hi té son hostatge,
    palau de columnes que s’alcen a mils;
    van, al clar de lluna, per sota el ramatge,
    blanques visions de túniques sutils.

    Coronam la serra de segles enrera,
    i, sobre els abismes del mar avançant,
    som de la nostra illa la visió primera
    que encoratja de lluny el navegant.

    Aquí la sofrença hi troba col·liris,
    l’insecte s’hi penja de l’or que ha teixit;
    i el pastor, a l’hora que es baden els lliris,
    hi consulta l’horari de la nit.

    Atreïm a la terra la boira qui passa;
    som l’aura divina de la llibertat;
    si la destral sona, com una amenaça,
    retruny al cor d’un món esparverat.
    En el dia de la poesia

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close