Com i quan trobar delicioses múrgoles?

Les múrgoles són uns bolets cartilaginosos que surten al voltant de la primavera. Són molt apreciades gastronòmicament, però també difícils de trobar, ja que no surten dos anys seguits al mateix lloc.

Ascomicets

Les múrgoles pertanyen a la classe dels ascomicets. Aquest grup de fongs està caracteritzat per, a diferència de la majoria de bolets que coneixem, presentar l’asc com a estructura microscòpica de reproducció sexual. Tot i ser majoritàriament menys coneguts pel gran públic, els ascomicets representen el grup més nombrós de fongs amb més de 60.000 espècies.

Gènere Morchella

Dintre dels ascomicets, les múrgoles pertanyen al gènere Morchella. Són bolets cartilaginosos d’entre 5-15 cm que tenen una cama blanquinosa i un barret amb alvèols (forma de rusc) molt característic.

En general, tenen forma ovoide i són fàcils de reconèixer. Tot i això, s’ha de tenir en compte de no confondre-les amb el bolet de greix (Gyromitra esculenta), el qual és força tòxic.

A l’esquerra, múrgoles (Morchella sp.). A la dreta, bolets de greix tòxics (Gyromitra esculenta). Fotos: K_eper i Gljivarsko Drustvo – Flickr

Quan surten?

Les múrgoles acostumen a fructificar a principis de primavera, quan la temperatura de l’aire es troba aproximadament entre 15-16ºC a migdia i 4,5ºC a la nit. De la mateixa manera que passa amb els bolets de tardor, hi ha més probabilitats de que apareguin després de dies plujosos.

Apareixen primer en vessants orientats al sud, ja que reben més insolació.

Múrgola sobre el terra humit, recobert de molsa. Foto: Michael Hodge – Flickr

On surten?

Tot i que la casuística és molt variable, podríem dir que solen aparèixer en zones obertes (clarianes de bosc), tant en coníferes (per exemple, pinedes) com en planifolis (per exemple, alzinars). També poden sortir en boscos de ribera (prop de zones humides) o zones ruderals com parcs o jardins.

Cal tenir en compte que no solen créixer sempre al mateix lloc i que, per tant, de poc ens servirà saber on n’hem trobat un any per saber on sortiran l’any següent. Tot i això, sempre solen associar-se a les mateixes espècies.

Pel que fa al terreny, no tenen preferències de sòl, de manera que creixen tant en boscos de caràcter més àcid com bàsics. Hi ha una certa tendència a que apareguin en terrenys llimosos.

El que sí és una evidència és que les múrgoles tenen una preferència pels terrenys alterats, trobant-se fàcilment en zones cremades (a partir dels 2 anys de l’incendi), zones sotmeses a maquinària, marges de rius després d’avingudes, etc.

Dos múrgoles creixen entre la vegetació. Foto: Claudio Alvarado Solari – Flickr

Com s’han de cuinar?

Tot i el seu alt valor culinari, cal tenir en compte que les múrgoles contenen alguns tòxics que n’impedeixen la seva ingesta en cru. Per tant, s’han de coure bé abans de consumir-se i gaudir del seu sabor dolç de manera segura.

Volem recordar que es recomana no collir ni menjar mai bolets si no es coneixen molt bé.

Múrgoles, tan apreciades com complexes. Foto: Rocky Houghtby – Flickr

Deixa un comentari