No direm que les tortugues siguin els animals més fàcils de veure per les nostres terres, ja que hi són de forma escassa i tenen un comportament fugisser, però sí que hi habiten. Quines hi trobem al Port?
Tortuga de rierol (Mauremys leprosa)
És una tortuga semiaquàtica amb una closca deprimida i marronosa de fins a 21 cm de llarg. Es diferencia per les ratlles ataronjades que té al cap, coll i potes.
És l’espècie autòctona amb una major capacitat d’adaptació a aigües tèrboles i la que té una població més estable al Port.
Tot i això, les seves poblacions estan disminuint pertot arreu, fet que ha portat a protegir-la i catalogar-la com a espècie vulnerable. Les principals causes d’aquesta situació són la degradació dels hàbitats aquàtics, la captura il·legal i la proliferació d’espècies invasores com la tortuga de Florida.
Foto: Alexandre Roux – Flickr
La tortuga de rierol, també coneguda com a tortuga d’aigua ibèrica, habita rius, llacunes, rierols, maresmes i estuaris salobres. És principalment carnívora en l’etapa juvenil i més herbívora quan es fa adulta. Hiberna de novembre a febrer. Només es troba a la península ibèrica i nord d’Àfrica.
Tortuga de Florida (Trachemys scripta elegans)
Coneguda també com a tortuga d’orelles vermelles, és semiaquàtica i, provenint d’Amèrica, s’ha convertit en una espècie invasora a gran part d’Europa. Aquest fenomen s’ha produït pel seu abandonament en hàbitats naturals desprès d’haver-se comprat com a mascota.
Tot i que siguin molt petites en fase juvenil, quan creixen poden arribar a mesurar fins a 29 cm de llarg. Es diferencia fàcilment per les dues taques vermelles que tenen als laterals del cap, darrere els ulls.
Foto: Chris Yarzab – Flickr
La tortuga de Florida comparteix hàbitat amb l’autòctona de rierol, sent més carnívora i voraç que aquesta (tot i que també menja vegetals). Ha desplaçat i disminuït a la competència autòctona pel fet de tenir aquesta dieta més àmplia i una major capacitat d’adaptació i reproducció. També hiberna durant els mesos més freds. Originalment es distribuïa des de la meitat sud d’Amèrica del Nord fins bona part d’Amèrica del Sud.
Tot i que aquestes dos espècies són les més factibles d’observar per les nostres terres, dues espècies més han estat citades pels rius del massís del Port en comptades ocasions. Són les següents:
Tortuga de terra (Testudo hermanni)
És l’única tortuga terrestre citada al Port. Té una closca de fins a 20 cm de coloracions entre negres i grogues, sent fàcilment diferenciable de la resta de tortugues.
Tot i que acostumen a viure entre 20 i 30 anys, s’han trobat exemplars de fins a 90 anys d’edat. És principalment herbívora, tot i que pot cruspir-se algun insecte, i es troba gairebé amenaçada.
És molt escassa al Port, podent-se trobar només en algun rierol de la vessant marítima, a poca alçada respecte el mar. A nivell mundial, està restringida a poblacions aïllades arreu de la costa mediterrània.
Foto: Alexandre Roux – Flickr
Tortuga d’estany (Emys orbicularis)
És una tortuga semiaquàtica amb una closca llisa i lluent de fins a 16 cm. Es caracteritza i diferencia per la seva coloració fosca amb taques i ratlles grogues força vistoses (menys a mesura que es fan grans).
De la mateixa manera que la tortuga de rierol, la d’estany és una espècie protegida, ja que es troba en estat vulnerable degut a la degradació dels seus hàbitats i la proliferació d’invasores com la tortuga de Florida.
Viu en aigües tranquil·les amb abundant vegetació, podent-se observar en alguns rius del Port. Es troba àmpliament distribuïda entre Europa, Àsia i el nord-oest d’Àfrica.
Foto: Alexandre Roux – Flickr
BioPorts 