La boixerola (Arctostaphylos uva-ursi) i el boix comú (Buxus sempervirens) són dos dels arbustos més abundants del Port. A més de tenir noms comuns similars, són molt semblants en morfologia. Tot això ens podria portar a pensar que són dos espècies emparentades, però fins a quin punt és així?
Boix (Buxus sempervirens)
De la família de les buxàcies, el boix comú és un arbust perennifoli d’entre 1-5 metres d’alçada. Les seves fulles són petites, verdes tot l’any, oposades, coriàcies, ovades i enteres. Els boixos poden arribar a viure fins a 600 anys si les condicions ho permeten.
Fa flors grogues d’uns 2mm que es troben en inflorescències poc vistoses, pol·linitzades per himenòpters (abelles, vespes, formigues, etc.) i dípters (mosques, mosquits, etc.). El fruit és una càpsula marró o gris d’aproximadament 1 cm de llarg.
Tot i que al Port és més abundant que la boixerola, a nivell global té una distribució més limitada. Es troba al centre i sud d’Europa, nord-oest d’Àfrica i l’extrem sud-oest d’Àsia. Actualment està en regressió a Europa per la proliferació de l’eruga del boix (Cydalima perspectalis), invasora al vell continent.
Foto: Gerard Gaya
Boixerola (Arctostaphylos uva-ursi)
De la família de les ericàcies, la boixerola és un petit arbust perennifoli de fins a 30 cm d’alçada, amb tiges ajagudes de fins a 2m. Les fulles són petites, entre oposades i coriàcies, ovalades o espatulades i enteres. Tenen una coloració verd-fosca amb el marge brillant.
Entre abril i juliol forma inflorescències de 3-12 flors blanques o vermelloses, cadascuna formada per 5 pètals soldats en forma de cascavell. Els fruits, madurs a finals d’estiu o la tardor, són unes drupes globulars de color vermell intens.
La trobem distribuïda per bona part de l’hemisferi Nord (N-Amèrica, Europa i part d’Àsia), en terrenys secs i ombrívols. Forma part d’estructures de matollars o boscos poc densos entre els 600 i els 2.500 metres d’altitud.
Foto: Sarah Gregg – Flickr
Com hem vist en aquestes breus descripcions botàniques, tot i les seves semblances en la nomenclatura popular i la morfologia foliar, aquestes espècies no són ni de la mateixa família. Per a ser més exactes, difereixen a nivell d’ordre (el nivell superior a família). Per tant, a nivell de classificació taxonòmica ens hem de remuntar fins a la classe magnoliòpsids o dicotiledònies per a trobar-les juntes.
Hem de recordar que les classificacions taxonòmiques es fan a través de la genètica de les espècies i que aquesta pot fer que s’agrupin com a germanes espècies que no s’assemblen en res i es separin altres que al llarg de la seva evolució han assolit unes adaptacions similars, com en aquest cas de la boixerola i el boix.
Com a curiositat, el boix i la boixerola s’han utilitzat tradicionalment en usos medicinals, però el seu consum prolongat pot causar toxicitat en l’organisme. Sobretot en el cas del boix, donat que conté molts alcaloides que poden provocar problemes gastrointestinals i nerviosos importants.
BioPorts 