Per què hem de conèixer bé a l’escurçó ibèric?

L’escurçó ibèric, una de les serps que trobem al Port, té característiques que el fan inconfusible. Però, per què és important saber diferenciar-lo de la resta?

Escurçó ibèric (Vipera latastei)

Es tracta d’un ofidi caracteritzat pel seu cos gruixut i curt, cua petita, mida variable però gairebé sempre inferior a 60 cm, cap triangular amb un apèndix nasal elevat cap amunt, pupil·la vertical i patró de coloració dorsal amb una banda negra en zig-zag sobre un fons cendrós. Aquesta morfologia el fa ser un rèptil fàcil de diferenciar respecte els altres que trobem a les nostres terres.

És un rèptil de costums crepusculars i nocturnes a l’estiu, més diürns a la primavera i la tardor i totalment inexistents a l’hivern, ja que hiberna durant els mesos més freds. S’alimenta bàsicament de micromamífers, tot i que també pot depredar ocells, invertebrats i petits saures.

Acostuma a trobar-se en zones de roquissars, boscos esclarissats i matollars. Es distribueix per tota la península ibèrica, a excepció del nord, i en algunes regions del nord d’Àfrica. A Catalunya, la trobem en les serralades litoral i prelitoral i el Pirineu. Allà, a les muntanyes pirenaiques, també hi trobem l’escurçó pirinenc (Vipera aspis), fàcilment distingible per no presentar aquesta banya nasal veritable que té l’ibèric.

La seva població es troba en decreixement i està catalogada com a espècie vulnerable a nivell global, estant protegida a Catalunya. El Parc Natural dels Ports en recopila informació des de fa uns anys, mitjançant les observacions aportades a través de fitxes de camp proporcionades pel mateix Parc. La podeu trobar al següent enllaç:

Si hi voleu fer la vostra pròpia aportació, només teniu que omplir la fitxa i fer-li una fotografia i enviar-ho al correu pndelsports@gencat.cat. El Parc Natural us agraeix la vostra col·laboració per poder conèixer millor la distribució actual de l’escurçó ibèric al Port i els hàbitats que ocupa.

Tot i estar protegida i en regressió, no és gens estrany veure a l’escurçó ibèric entre els roquissars del Port. De fet, és una de les regions on se’n estima una densitat poblacional més alta, ja que la taxa d’observacions és molt superior a la d’altres serralades catalanes.

Però anem al kit de la qüestió, per què és tan important conèixer aquesta espècie d’ofidi? És ben senzill, cal saber diferenciar l’escurçó ibèric perquè és força verinós. Tot i ser l’espècie menys letal de la família dels vipèrids, les seves mossegades poden arribar a ser mortals en els pitjors dels casos. Destaquem, però, que a diferència de la idea que s’ha estès per moltes regions, no és perillosa si no s’espanta o es sent amenaçada.

Però si es dóna el cas, l’escurçó injecta el verí a través de dos ullals que actuen com a xeringues retràctils penjades de la mandíbula superior. Aquests ullals cauen i són substituïts regularment per ullals nous, comportant que en alguns casos els escurçons puguin tenir quatre ullals alhora quan estiguin a punt de reemplaçar-los.

La seva picada provoca la inflamació aguda de la part afectada, dolor intens, vertigen, taquicàrdia i trastorns generals greus. Tot i això, tal com hem dit, només en casos molt extrems pot ser mortal, quan la dosi de verí sigui molt alta. L’únic tractament eficaç contra la picada de l’escurçó és l’administració del corresponent sèrum antiviperí.

Ens sentim obligats a recordar que, tot i que aquestes dades poden espantar molt, aquest tipus de serps no tendeixen a atacar als humans i no hem de demonitzar-les ni exagerar respecte la seva perillositat.