Religiosament depredadors?

Els mantodeus són un ordre molt curiós d’insectes. Tot i que solem dir-li “Mantis” a casi totes les espècies, les Mantis només són un gènere d’una de les 29 famílies que componen el grup. Saps quines famílies de mantodeus hi trobem al Port?

Molta gent es sorprendria al saber que existeixen més de 2.400 espècies de mantodeus arreu del món, però cal destacar que la gran majoria no les veurem mai. Com passa amb tants altres grups, el gruix d’espècies es troba a les regions tropicals.

Els insectes d’aquest ordre, tan singulars com desconeguts en la seva majoria, es caracteritzen per tenir caps grans i triangulars, mandíbules en forma de pic, 5 ulls (dos compostos i tres simples), una articulació del coll extremadament flexible (algunes espècies poden girar-lo casi 180º) i 6 potes. És precisament en aquestes últimes estructures on trobem la primera de les modificacions per a la depredació. Tenen punxes a les dos primeres potes (anomenades potes raptorials) per tal de poder capturar eficaçment a les seves preses; a la resta d’extremitats també poden presentar estructures punxegudes.

Una altre tret morfològic que converteix als mantodeus en imparables bèsties per a les seves preses és la coloració. Són espècies molt críptiques, capaces de camuflar-se fàcilment entre la vegetació esperant a les seves víctimes.

Els mantodeus tenen diverses adaptacions que els converteixen en temibles depredadors. Font: Ferran Turmo Gort – Flickr

Una curiositat força més coneguda és la pràctica de canibalisme sexual. La diferència de mida entre sexes, sent elles molt més grans que ells, facilita que la femella devori el mascle després de la còpula. Aquesta costum, present en més grups d’artròpodes, està afavorida evolutivament pel fet que la femella requerirà de molts nutrients durant l’època de gestació, de manera que ingereix al mascle per guardar reserves energètiques.

Deixant de banda aquesta pràctica sàdica, normalment els mantodeus s’alimenten principalment d’altres insectes, als quals cacen majoritàriament amagant-se i sortint de cop, però també aproximant-se poc a poc o perseguint-los. Els mantodeus més grans són capaços fins i tot d’alimentar-se de petits vertebrats, com llangardaixos, ratolins o colibrís.

Família Màntids

És el grup majoritari de mantodeus. Inclou un total de més de 2.300 espècies, de les quals 11 es troben a la península ibèrica i 4 al Port:

La mantis enana (Ameles spallanzania) mesura entre 1-3 cm i és de color verd, marró o gris. Habita, entre maig i setembre (època en que es troba activa) matollars assolellats i secs entre els 300-1600 m sobre el nivell del mar de tota la conca mediterrània.

La mantis, pregadéu o plegamans (Mantis religiosa) mesura entre 4-6 cm i és de color verd, marró, gris o rosat. Habita, entre abril i octubre, tot tipus de prats i matollars fins als 1800 m sobre el nivell del mar. La trobem àmpliament distribuïda per Europa, nord-Amèrica i algunes parts d’Àsia i Àfrica.

La Pseudoyersinia paui mesura entre 1-3 cm i és de color verd, marró o gris. Habita matollars assolellats i secs. És un endemisme ibèric que no està confirmat al Port, però sí al Maestrat.

La Geomantis larvoides mesura entre 2-3 cm i és de color ocre o gris. No té ales i sol córrer hàbilment pel terra i l’herba alta. Es distribueix en poblacions aïllades del litoral mediterrani.

Foto: Mantis religiosa de Berto Gil

Família Empúsids

Es tracta d’un grup monofilètic de mantodeus, és a dir, les 30 espècies arreu del món comparteixen el mateix ancestre comú. Juntament amb la família dels màntids i la Hymenopodidae, forma la superfamília Mantoidea. Només hi trobem una espècie en tota Espanya i està present al Port:

La empusa o mantis pal (Empusa pennata) és un empúsid d’entre 4-7 cm amb un aspecte molt característic: té forma de pal i una inconfusible cresta al cap. És de color ocre, camuflant-se amb els matollars assolellats i secs que habita. Situada fins als 1600 m sobre el nivell del mar i activa entre març i octubre, es distribueix per tota la mediterrània occidental.

Foto: Empusa pennata de Berto Gil

Família Eremiafílids

La única espècie d’aquesta família que trobem a les nostres terres estava, fins fa relativament poc, inclosa dins la família dels Taracòdids. Actualment, una revisió genètica ha inclòs aquest grup com una subespècie dels eremiafílids.

Aquesta família conté unes 300 espècies arreu del món (sobretot a l’Àfrica). Al Port només en trobem una:

La mantis mediterrània (Iris oratoria) és un taracòdid eremiafílid d’entre 3-5 cm amb una coloració molt particular. Presenta pics ataronjats a la part inferior de l’abdomen, així com dos cercles violats sobre les ales. Com la majoria de les seves parentes, habita matollars secs i assolellats. És originària de la mediterrània, tot i que s’ha introduït a nord-Amèrica i l’Àsia.

Foto: Iris oratoria de Atomic Monster – Flickr

Hi ha una diversitat relativament alta de mantodeus al Port. A la imatge hi falta la Geomantis larvoides. Font: Instagram BioPorts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close