“Quants hiverns haurà viscut? Quantes guerres ha perdut? Quants homes l’hauran guardat… a la vella i farga olivera?” es pregunta el grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. La història de les nostres terres està estretament lligada als conreus de secà, però quins hi trobem al Port?
El Port es troba rodejat, sobretot en el vessant marítim, per conreus de secà. Les zones adjacents al massís són principalment agrícoles i, a diferència de moltes altres zones del territori, hi predominen aquest tipus de cultius per sobre dels de regadiu.
El conreu predominant és l’olivera, sobretot al Baix Ebre (comarca catalana amb més oliverars) i al Montsià, on s’hi troben les populars oliveres mil·lenàries. Tot i que en les darreres dècades s’han abandonat molts dels cultius, continua sent un dels puntals econòmics de la zona.
El garrofer, introduït en l’època romana i en el procés de revaloració econòmica del territori, i l’ametller, portat pels grecs i molt present a la Terra Alta, tenen també una importància destacable.
Mentre els seus fruits proporcionen aliment a molts ocells durant l’hivern, els forats a les soques d’aquests arbres o els dels marges empedregats adjacents ofereixen refugi a alguns rèptils. A més, la fertilització dels camps afavoreix l’aparició de plantes nitròfiles. En canvi, l’ús d’herbicides i insecticides o l’eliminació d’alguns marges porta a la desaparició d’algunes d’estes espècies.
Coneixem més a fons aquests conreus?
Olivera (Olea europaea)
N’hi ha dues subespècies:
L’olivera borda (O. europaea sylvestris) és un arbust d’entre 1-2 metres d’alçada, de ramatge molt tortuós i escorça grisenca. El seu fruit s’anomena olivó i és més petit i menys carnós que l’oliva, a més de no ser comestible ni servir per extreure’n oli.
L’olivera cultivada (O. europaea europaea) és la que es planta i de la qual se’n extreuen olives i, d’aquestes, oli. Aquesta rarament supera els 4-5 metres d’alçada i se’n troben milers a la falda del Port. Se’n utilitzen tant les fulles, com la fusta i, per descomptat, les olives. Es troba distribuïda per tot el Mediterrani, motiu pel qual l’oli d’oliva és tan característic de la nostra dieta.
Foto: Gerard Gaya
Garrofer (Ceratonia siliqua)
Arbre o arbust perennifoli que sol assolir entre 5 i 7 metres d’alçada. Al Port pot penetrar per algunes barrancades del vessant mediterrani, tot i que difícilment superarà els 500 metres sobre el nivell del mar, ja que no tolera el fred.
Pot tenir flors masculines, femenines i hermafrodites, fins i tot en el mateix peu. El seu fruit, la garrofa, s’ha utilitzat des de fa centenars d’anys en la fabricació de pinsos per al bestiar i xocolata. A més, té diverses utilitats en medicina tradicional.
És un arbre molt característic d’Espanya, ja que és el màxim productor de garrofes de tot el món. Després d’una caiguda de preus amb la crisi econòmica, sembla que en els darrers 5 anys ha patit una revaloració econòmica positiva molt important.
Font: Gerard Gaya
Ametller (Prunus dulcis)
Arbre caducifoli, de fins a 10 metres d’alçada, de la família de les rosàcies, una de les més nombroses en nombre d’espècies. Amb origen asiàtic, va ser introduït a les nostres terres en l’època de domini dels grecs i va guanyar importància fins a convertir-se en el principal cultiu d’una de les comarques que engloben el Port: la Terra Alta.
Tot i la vistositat de les seves flors, no es cultiva com a decoració sinó que es fa per la llavor que hi trobem dins el seu fruit, l’ametlla. Aquesta, amb mil i una utilitats tant en cosmètica com en gastronomia, és molt nutritiva.
Foto: Berta Guimerà
Aquests tres conreus de secà són els immensament majoritaris a la zona del Port, però no els únics. Dins d’aquest grup de cultius que no requereixen d’un regadiu exhaustiu, en trobem d’altres a la nostra regió:
BioPorts 
Un pensament sobre “Quins conreus de secà tenim al Port?”