Tots sabem que menjant el bolet equivocat ens podem emportar un bon mal de panxa però, podríem morir per ingerir algun dels bolets que trobem al Port?
Quan des de BioPorts parlem de bolets comestibles, solem fer una afirmació que diu “Es recomana no collir ni menjar mai bolets si no es coneixen molt bé”. Això es degut a que al Port hi trobem 5 espècies de bolets estrictament mortals per a l’ésser humà i 4 espècies d’un elevat grau de perillositat per a la vida dels que els consumeixin.
A Catalunya s’han produït 150 intoxicacions per bolets en els darrers 20 anys, algunes de les quals han resultat en la mort. L’espècie que ha generat més letalitat, tant per la seva altíssima toxicitat com per la seva freqüència als boscos catalans, és la farinera borda (Amanita phalloides). Un bolet que podem localitzar al Port.
Es calcula que 30 grams de farinera borda (aproximadament mig bolet) és suficient perquè el seu tòxic, la fal·loïdina, sigui mortal en una persona. Els símptomes de la intoxicació per aquest fong inclouen còlics biliars, dolor abdominal, diarrea, vòmits, hipotensió, taquicàrdia, hipoglucèmia… i tarden entre 6 i 12 hores en aparèixer. Curiosament, diuen que la farinera borda té un gust bastant bo.
Si t’agrada anar a buscar bolets pel Port, és tan important conèixer bé les espècies més riques culinàriament com aquelles que poden suposar un risc major per a la salut dels seus consumidors.. Som-hi.
Farinera borda (Amanita phalloides)
Bolet, de l’ordre dels agaricals, de fins a 15 cm d’alt, amb el barret de mida mitjana, superfície brillant en temps sec i de color verd-groguenc o verd oliva.
Les làmines són denses, amples i de color crema. Els individus vells fan una forta olor. El peu és blanc o grisenc, relativament ample, té bulb i pot tenir anell i volva.
Viu en boscos de planifolis o coníferes, de juny fins a l’hivern. Té preferència pels sòls àcids i, per tant, l’alcalinitat de les muntanyes calcàries del Port fa que no sigui molt abundant a les nostres terres.
Foto: Mark Gurney – Flickr
Galerina metzinosa (Galerina marginata)
Bolet, de l’orde dels agaricals i la família de les cortinàcies, de fins a 6 cm d’alt. El barret mostra unes petites estries translúcides en temps humit i és de color bru o groguenc.
Les làmines són denses, estretes, rectes i de color marró o ferruginós. Fa olor de farina. El peu, més clar, sol tenir un anell rogenc.
Habita fusta morta i podrida, sobretot de pins, entre els mesos de setembre i desembre. Pot compartir l’hàbitat amb el camagroc (Cantharellus lutescens) comestible, motiu pel qual s’ha d’anar en molt de compte de no confondre’ls.
Els seus efectes altament tòxics són deguts a la presència d’amatoxines que causen la síndrome parafal·loidiana.
Foto: Kathie Hodge – Flickr
Cortinari de muntanya (Cortinarius orellanus)
També conegut com a cortinari rutilant, pertany a la mateixa família que l’anterior i pot mesurar fins a 7 cm d’alt. El barret és cònic acampanat i casi sempre mamellonat.
Les làmines són espaiades, desiguals i del mateix color que el barret, roig ataronjat o roginós. Fa un olor molt subtil i dolça a raves. El peu és groc amb estries rogenques i sol estar tort.
Normalment habita boscos de planifolis, però també pot aparèixer en boscos de coníferes. Igual que la farinera borda, prefereix sòls àcids, fet que en redueix l’abundància al Port.
La seva ingesta provoca la síndrome cortinarínica, per efecte del seu principi actiu orellanina, en un període de 3 a 15 dies. Pot causar la mort.
Foto: Fotoculus – Flickr
Lepiota bru rogenca (Lepiota brunneoincarnata)
Bolet de la família de les agaricàcies que pot mesurar fins a 6 cm d’alt. El barret està dotat d’un mamelló obtús i té la superfície escatosa però uniforme en el disc (centre del bolet) i que es va esmicolant cap al marge amb esquames concèntriques de color bru vinós o grisós.
Les làmines són denses i blanquinoses o color crema. Fa olor a fruita. Té el risc de confondre’s amb diversos bolets comestibles com la moreneta o fredolic (Tricholoma terreum), l’apagallums (Macrolepiota procera), etc.
Habita clarianes de bosc i tria normalment sòls nitrificats com parcs, jardins o vores de camins.
Pot produir la mort per insuficiència hepàtica per la presència d’alfa amanitina.
Foto: Bárbol – Flickr
Paloma pudent (Lepiota cristata)
Un altre bolet de la família de les agaricàcies, aquest pot assolir fins a 6 cm d’alt. Té el barret dotat d’un umbó obtús i és llis i de color marró roginós al centre del blet i descomposant-se en petites esquames concèntriques, poc denses i que no solen arribar al marge final del barret.
Les làmines són poc denses i de color blanc o crema. Fa una olor desagradable, a peix o ferro mullat. A diferència d’altres espècies del mateix gènere, el peu no és fibrós.
Habita boscos, zones d’herbassars i jardins entre l’estiu i la tardor.
Provoquen enverinament amb complicacions per símptomes gastrointestinals.
Foto: Amadej Trnkoczy – Flickr
Aquestes 5 espècies explicades anteriorment, són els bolets catalogats estrictament com a mortals de tots els que trobem al Port.
A més, hi ha 4 espècies que podem localitzar al Port que, tot i no ser directament letals per a les persones com les anteriors, la seva ingestió genera problemes greus i pot derivar en un risc elevat per a la salut. Són les següents:
Així doncs, ja ho sabeu, si sortiu a buscar bolets per menjar-vos-els, penseu en tenir la lliçó ben apresa i conèixer bé tota la diversitat micològica del nostre entorn.
BioPorts 