Les espècies en perill d’extinció són relíquies de la biodiversitat global. Quines plantes tenim al massís del Port amb aquesta distinció?
L’any 2008 es va aprovar el Decret per a la creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, en el qual es s’agrupaven les espècies considerades vulnerables i les que estan en perill d’extinció. Aquesta última categoria agrupa aquelles espècies que estan en risc d’extingir-se pel seu reduït nombre d’individus o està amenaçada pels canvis ambientals o la depredació, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura.
Al Port tenim 4 espècies vegetals que es troben en perill d’extinció. Segons la llei, per a cada una s’ha d’elaborar un pla de recuperació que fixarà les mesures necessàries per a preservar aquella espècie en un futur. És per aquest motiu que el Parc Natural dels Ports manté un control estricte dels individus de les espècies que presentem en aquest article.
A continuació mostrem aquestes espècies, tot evitant donar dades concretes de la seva localització o aquelles característiques clau dels hàbitats on viuen, ja que s’han de preservar i és bàsic que no sigui pública la seva ubicació a les nostres muntanyes.
Atropa baetica
Coneguda a la península com a Tabaco gordo o Belladona de Andalucía, és una planta perenne i rizomatosa que forma tiges erectes de fins a 170 cm d’alt.
Forma flors solitàries, amb una corol·la entre infundibuliforme i campanulada, de color groc intens. El fruit és una baia subglobosa de color propra fosc, quasi negre, brillant. És una planta altament tòxica, especialment aquestes baies, amb les quals històricament es feien verins.
Al Port també hi trobem l’Atropa belladonna, amb la qual pot hibridar-se i no presenta aquests problemes de conservació, ja que té una distribució molt major.
En tota Catalunya, només la trobem al Port. A nivell mundial, la situem també al nord del Marroc i el centre-est i sud d’Espanya, en escasses poblacions.
Foto: Ainoa Puentes i Carme Blanco
Corniol dels Ports (Aquilegia paui)
Planta ranunculàcia endèmica del massís del Port, descrita l’any 1920 pel botànic Pius Font i Quer. És una planta vivaç, amb rizoma, de fulles peciolades en rosetes.
La part més alta de la planta, que són les tiges floríferes, arriba fins als 18 cm d’alt. Les flors de color blau blanquinós tenen 5 sèpals petaloides i 5 pètals amb esperons (elongacions de la part posterior dels pètals).
Històricament, ha estat objecte de debat si es tractava d’una espècie independent o una subespècie d’una altra Aquilegia, però els darrers estudis avalen que és una espècie del Port única al món!
Foto: Marc Aixarch
Jasione nana (Jasione sessiliflora)
Planta herbàcia cespitosa i perenne de fins a 40 cm d’alçada. Forma unes tiges molt diversificades a la base, amb fulles linear-oblongues d’uns pocs mil·límetres.
Formen inflorescències blavoses en glomèrul de fins a 2 cm de diàmetre. El fruit, en càpsula, conté 10-16 llavors de 0,8 mm cadascuna.
A nivell de Catalunya, només la trobem al Port i a Prades. A nivell mundial, és un endemisme ibèric que també trobem pel centre de la península.
Font: Marc Aixarch
Orquídia de Cazorla (Orchis cazorlensis)
Orquídia glabra que forma tiges de fins a 38 cm. Les fulles són basals i es troben en roseta.
Formen flors rosades o porpra i fruits en càpsula. S’identifica fàcilment pels seus pètals i sèpals de color entre verd oliva i bru rogenc.
Com moltes de les seves congèneres, té un mecanisme de pol·linització on s’enganya a l’insecte per tal que aquest es posi sobre les flors pensant que són individus de la mateixa espècie.
És una orquídia difícil d’observar perquè, tot i tenir una distribució relativament àmplia, en queden ben pocs individus. Podem trobar-la al centre-est de la península ibèrica (a la part no-catalana del Port) i Mallorca.
Foto: Marc Aixarch
Hem de ser plenament conscients de l’existència d’aquestes espècies, valorar-les i cuidar-les. Només coneixent i estimant aquests petits tresors de la biodiversitat del Port serem capaços de generar el valor afegit necessari per a realitzar-ne una conservació efectiva.
Recordeu, a més, que es tracta d’espècies extremadament protegides, el deteriorament voluntari de les quals implica un delicte greu que pot suposar sancions exemplars. Tot i això, quan anem a la muntanya, siguem sempre molt respectuosos amb tot allò que ens envolta, estigui protegit o no.
BioPorts 