Com identifiquem la truita de riu autòctona?

Quan pensem amb la diversitat animal del Port, ens venen al cap mamífers com la cabra, rèptils com l’escurçó o tot un seguit d’aus, però difícilment pensarem amb els peixos. Tot i ser menys coneguts, aquests tenen una gran importància ecològica, ja que entre les aigües del massís hi trobem molts endemismes ibèrics (espècies que només es troben a la península ibèrica).

Dins d’aquesta diversitat piscícola trobem dos espècies de truites de riu. Una és autòctona i l’altra va ser introduïda per a pesca esportiva. Quina és quina i com les diferenciem?

Truita comuna (Salmo trutta)

Peix dulciaqüícola autòcton d’Europa que assoleix fins a 50 cm de llarg i 2 Kg de pes.

És carnívor, alimentant-se sobretot d’invertebrats i peixos més petits. El trobem a la capçalera de rius i rierols amb aigües corrents (no estancades), netes i ben oxigenades.

Es diferencia de la truita irisada sobretot per la coloració lateral (no té taques negres per tot el cos) i l’absència de taques a l’aleta caudal (la de la cua).

Foto: Alexandre Roux – Flickr

Truita irisada (Oncorhynchus mykiss)

Peix dulciaqüícola al·lòcton, introduït per a pesca esportiva, de fins a 80 cm de llarg i 4 Kg de pes. És autòcton d’una zona relativament petita de l’oest d’Estats Units i Canadà.

Té les mateixos hàbits que l’autòctona, compartint tant l’alimentació com l’hàbitat. Tenint en compte això, podem dir que són espècies directament competidores entre elles.

Tot i que ha estat introduïda en diversos rius i pantans catalans, només ha aconseguit reproduir-se al riu Matarranya del Port. Tot i això, les seves poblacions no estan descontrolades i, per tant, no presenten un perjudici tan gran per a l’ecosistema com altres espècies al·lòctones amb potencial invasor.

Foto: RobPosse – Flickr

Una competència curiosa

Foto: Joachim S. Müller – Flickr

El cas d’aquestes dos truites és excepcional, ja que és l’autòctona europea (que també ha estat introduïda fora de la seva distribució natural) la que ha perjudicat la irisada. Això es deu a que la truita comuna li ha transmès un paràsit que causa la malaltia de Whirling. Aquesta patologia esquelètica i neurològica n’ha provocat un descens important en algunes regions. Tot i això, cal recordar que al Port s’ha de preservar la truita comuna i no la irisada, ja que és l’autòctona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close