Els picots, també coneguts com a pigots o picacarrasques, són coneguts per tenir uns becs molt desenvolupats. Què piquen i per què?
Picot gris (Jynx torquilla)
Petit pícid (16-17 cm de llar) de coloració entre grisa i bruna, molt clapejada. És un ocell críptic, ja que es camufla fàcilment amb l’entorn.
Aquestes característiques, sumades al seu comportament inquiet (no pica els arbres) i el seu bec petit i punxegut, li donen més similituds amb molts passeriformes que amb els altres picots del Port.
Habita zones arbrades però obertes, tant en boscos com en conreus de fruiters o olivars. Al Port el trobem a l’estiu, quan ve a criar. Es troba en declivi a Europa.
També se’l coneix com a colltort pel fet que pot girar el cap cap a gairebé totes direccions. A més, quan es sent amenaçat, l’estira i encongeix al temps que el fa girar i emet un so semblant al d’una serp per espantar els depredadors.
Foto: Imran Shan – Flickr
Picot verd (Picus viridis)
És el picot més gran del Port, mesurant entre 31 i 33 cm de llarg. Es fa inconfusible amb les seves coloracions verdoses, amb clapes vermelles al cap. Els mascles tenen la bigotera roja mentre que les femelles la tenen negra. S’alimenta de formigues, baies, fruits, llavors, etc.
Es tracta del picot ibèric amb els hàbits menys forestals, ja que viu en estructures arbrades poc denses, camps de conreu o boscos de ribera. És un ocell resident al Port, és a dir, el trobem tot l’any.
Es podria veure afectada la seva conservació per la disminució de les poblacions de formigues o la tala d’arbres que marquen els límits de les finques. Tot i això, actualment se’l considera ben conservat arreu d’Europa.
Picot garser gros (Dendrocopos major)
És menor que el picot verd, però major que el garser menut, fent entre 20 i 24 cm de llarg. Té l’esquena negra amb taques blanques i vermelles a la zona inferior a les plomes caudals. El mascle té color roig a la nuca. Es tracta del picot més conegut a nivell europeu.
S’alimenta de larves d’insectes, ous, pollets, etc. Tot i que se’l considera un ocell amb un bon estat de conservació, es veu amenaçat per la caça il·legal i la destrucció dels seus hàbitats forestals pels incendis, la desforestació i la desaparició gradual dels boscos de ribera.
Picot garser menut (Dendrocopos minor)
Com el seu nom fa intuir, és el picot més petit del Port amb una mida d’entre 14-16 cm de llarg. Mentre el mascle té la nuca roja, la femella la presenta blanca. S’alimenta d’insectes, fruits i llavors.
Habita boscos caducifolis i de ribera, la conservació dels quals és vital per a la seva subsistència. De fet, està considerat com a espècie vulnerable a nivell de Catalunya.
Cal destacar que la presència d’aquesta espècie al Port és discutible, ja que només ha estat citada en dos ocasions dintre els límits del massís i en molt poques ocasions en zones properes.
Pel que fa a la raó de que siguin coneguts com a picots, es tracta principalment d’una estratègia alimentària. Aquests pertanyen a la família dels pícids (“pájaros carpinteros” en castellà) que es caracteritza per ocells que utilitzen els seus llargs becs i les seves llengües llargues, viscoses i rugoses per a perforar els troncs on habiten i capturar preses eficientment de l’interior i exterior d’aquests.
A més d’això, tenen uns peus característics (dos dits cap avant i dos cap enrere) amb llargues ungles per a poder escalar pels troncs i arribar fins a les parts més altes.
BioPorts 