En la literatura infantil sempre s’ha identificat a les guineus com a solitàries, intel·ligents, estrategues i, fins i tot, manipuladores. Què hi ha de cert en tot això?
Guineu o rabosa (Vulpes vulpes)
Les guineus són mamífers de la família dels cànids, com els gossos, que poden mesurar entre 70 i 130 cm de llarg (la meitat és la cua) i pesar entre 3 i 11 Kg. Tenen una esperança de vida de 12 anys en captivitat, reduïda a només 3 en estat salvatge.
Tenen un pelatge dens de color vermell rovellat, amb el ventre blanc i la punta de les orelles i les potes negres. Són animals oportunistes, capaços d’adaptar-se a tot tipus d’hàbitats i tenir un ampli rang de preses (són principalment carnívors, però poden menjar algunes fruites).
Poden caçar rosegadors, conills, ocells, ous, amfibis, petits rèptils, peixos i, fins i tot, cervatells com el cabirol. Tot i això, també s’han acostumat a l’alimentació carronyaire de residus en l’àmbit urbà.
Es distribueixen per la gran majoria de l’hemisferi Nord, havent-se introduït a Austràlia, on causa perjudicis a la fauna local.
Foto: Vicent Pellicer
Aquesta enorme distribució geogràfica ha fet que les guineus s’hagin adaptat a una gran varietat d’estratègies ecològiques, però també comportamentals. En general, són animals amb predilecció per l’activitat nocturna o crepuscular, tot i que també se’ls pot veure de dia. Són animals molt territorials, marcant els límits dels seus territoris amb excrements, orina i secrecions d’una glàndula supracaudal que tenen. En molts casos, acabaran enfrontant-se als mascles que intentin sobrepassar aquests límits.
Pel que fa a l’estructuració social, normalment viuen en parelles o grups d’un mascle i fins a 5 femelles reproductives que construeixen caus complexos amb diverses entrades i túnels. A més, creen rebosts d’aliments prop dels caus, per poder recuperar-los quan els convingui. Tot i això, són animals oblidadissos i, en molts casos, aquests rebosts acaben convertint-se en abonament per a les plantes.
Les guineus tenen certa facilitat per comunicar-se entre elles, ja que han desenvolupat al llarg de la seva evolució tot un seguit de complexes expressions facials i vocalitzacions (se’n han estudiat fins a 28 diferents) per entendre’s.
En quan a la cura parental, se’n encarreguen ambdós sexes. Normalment, la femella es queda amb els cadells i el mascle els caça l’aliment a tots. A mesura que es fan grans, els pares jugaran amb els cadells i els ensenyaran habilitats de caça i cerca d’aliment.
En molts casos, el pare enterra menjar prop del cau perquè els cadells l’hagin de buscar i desenvolupin el seu olfacte.
Foto: Ouwesok – Flickr
Com comentàvem al principi, les guineus estan emparentades amb els gossos, sent dues espècies de cànids que es van separar evolutivament fa “només” 10 milions d’anys. Per aquest motiu, diferents estudis russos s’han centrat en intentar domesticar-les. En contraposició, no hem d’oblidar que les guineus no tenen la història evolutiva de domesticació dels gossos i, per tant, mantenen els seus instints i necessitats pròpies d’animals salvatges. No són mascotes!
BioPorts 