Les orquídies són una de les famílies de plantes més estudiades i fotografiades del món, ja que la seva bellesa no passa desapercebuda. En tenim de piramidals?
Flor Caputxina (Anacamptis pyramidalis)
També coneguda com a barretet piramidal, la flor caputxina és una orquídia perenne, robusta i resistent que creix fins a 60 cm. Presenta 4-10 fulles linars, generalment plegades longitudinalment, i tubercles subterranis de fins a 5 cm.
La floració es produeix entre maig i juliol aproximadament. Tal com indica el seu epítet específic, forma inflorescències piramidals inconfusibles. Aquestes, ovoides i/o còniques, mesuren entre 4-10 cm, són denses i fan una olor rància. Són pol·linitzades per lepidòpters (papallones).
Es tracta d’una orquídia prou freqüent i vistosa que trobem sobretot en prats frescals, sobre bancals i talussos. També pot veure’s en pinedes i garrigues esclarissades, brolles i llistonars. Pel que fa al tipus de sòl, té la capacitat de sobreviure sobre terrenys molt alcalins o arenosos.
A nivell altitudinal, pot créixer des de la part més basal del Port fins a les cotes més altes de les nostres muntanyes. La trobem en penya-segats de la costa nord de Vinaròs o als plans que s’estenen entre La Ràpita i Alcanar, on pot créixer fins a mig metre en anys plujosos.
A nivell mundial, la flor caputxina és una planta principalment d’Europa, on la podem trobar des del sud d’Espanya fins al nord del Regne Unit, passant per tota l’Europa central i fins i tot a l’extrem est, endinsant-se lleugerament al continent asiàtic.
Foto: Mercè Sebastià
El gènere de la flor caputxina, Anacamptis, està estretament relacionat amb altres més diversos de la família de les orquídies, com Orchis o Gymnadenia. Per aquest motiu, en alguns individus es poden produir hibridacions genètiques.
Usos
Dels tubercles de la flor caputxina (recol·lectats després de la floració), entre altres, se’n obté la farina de salep. Aquesta, utilitzada en dietes especials de malalts i nens, és molt nutritiva i té moltes propietats. De textura gelatinosa, s’utilitza sobretot per combatre la irritació dels canals gastrointestinals.
A Turquia, així com a altres països amb influència de l’imperi otomà, es mescla la farina amb llet per convertir el salep en una beguda calenta típicament consumida a les estacions d’esquí en els dies més freds de l’hivern. Servida amb un toc de canyella, el seu gust dolç es combina amb el dels dolços turcs amb els quals s’acompanya normalment.
BioPorts 