Els voltors, com la majoria de rapinyaires, generen admiració i por a parts iguals entre la població. Estan justificades les queixes de molts ramaders envers estes aus imponents?
El voltor comú (Gyps fulvus) és un dels majors rapinyaires de la península ibèrica i al Port hi troba grans cingleres escarpades que li permeten fer els nius amb total tranquil·litat. Afortunadament, la seva dinàmica poblacional al massís és molt positiva, però no és casualitat. A nivell català, la seva població s’ha multiplicat per 22 des dels primers censos el 1979 (duplicant-se en els últims 10 anys)!
El voltor comú ostenta entre molts ramaders, els quals asseguren que els hi maten el bestiar, una molt mala fama. Tot i això, cal destacar que el voltor comú és 100% necròfag, és a dir, s’alimenta d’animals morts. En casos molt excepcionals, pot passar que matin algun animal moribund, que ja estés ferit o malalt prèviament.
Res més enllà que això. De fet, difícilment podrien matar una presa de grans dimensions com el bestiar de les granges, ja que no hi estan adaptats. Per molta por que puguin generar aquests grans carronyaires, no deixen de ser-ho, ja que no tenen els caràcters físics ni comportamentals dels depredadors.
Les seves adaptacions a la necrofàgia com el bec ganxut, els dits grans i febles respecte altres rapinyaires, ungles curtes… i el seu gran pes i lentitud fan que sigui casi impossible que cacin o matin altres animals si no estan ja en un estat molt dèbil.
L’obligació de retirar el bestiar mort que es va imposar als ramaders fa uns anys amb la crisi de les vaques boges, va fer que aquests es tinguessin que buscar la vida i acostar-se als abocadors per buscar aliment entre les escombraries, però en cap cas es van adaptar a la vida d’animals caçadors.
Els voltors són capaços de reduir temporalment el metabolisme i prolongar el dejú, la qual cosa sí que és una gran adaptació. Efectivament, és una adaptació per tal de localitzar un aliment especial i temporalment impredictible: la carronya.
Davant la disponibilitat de carronya entre les nostres muntanyes, els voltors apareixen a desenes. Això és degut a que els mascles més vells estan extremadament atents al moviment d’altres individus més joves, i així estalviar-se feina d’haver de buscar-se ells l’aliment. Aquesta característica l’observen setmanalment els treballadors del Parc Natural dels Ports als punts d’alimentació per a la reintroducció del trencalòs.
La majoria de la carronya de la qual s’alimenten prové de mamífers ungulats (com la cabra, el porc senglar, el cabirol, etc.) o lagomorfs (conills, llebres, etc.).
La presència del voltor comú acostuma a ser sinònima de la presència d’altres espècies interessades en la carronya, com és el cas de les garses o els milans. Si bé, els voltors molts cops interaccionen amb altres aus rupícoles usurpant-los el niu. Però no totes les interaccions són tan favorables per als nostres protagonistes. Les guineus i els corbs es dediquen a menjar-se els ous dels voltors, o fins i tot els seus pollets quan estan en les primeres etapes de desenvolupament.
Hem de recordar que quan ens referim als voltors comuns, parlem de rapinyaires enormes que poden assolir els 12 Kg de pes i mesurar més de 2 metres i mig d’envergadura. Això, sumat al fet que acostumen a donar voltes per sobre els ramats esperant que algun individu mori per poder ser els primers de atacar la seva carronya, fa comprensibles les pors d’alguns ramaders.
De tota manera, des de BioPorts els invitem a anar més enllà i recolzar-se en les evidències científiques que fan impossible que aquests grans rapinyaires cacin, per tal que estiguin tranquils en aquest aspecte. A més, cal recordar-los que, tot i no estar amenaçats, els voltors són una espècie protegida a Catalunya. Per tant, qualsevol perjudici que se’ls provoqui pot resultar en un delicte molt greu.
BioPorts 