Als boscos de ribera de rierols i torrents de les parts baixes del Port creixen unes plantes enfiladisses de flors molt vistoses. Coneixes la vincapervinca?
El gènere Vinca, de la família de les apocinàcies, és originari de la mediterrània i consta de 5 espècies. D’aquestes, 3 les trobem a Catalunya i 2 al massís del Port. Són plantes herbàcies, arbustives o subarbustives que normalment creixen aplicades a terra i les tiges espontàniament s’enterren i fan arrels.
Les fulles són oposades, simples i perennes. Les flors estan presents durant bona part de l’any (més formoses durant l’hivern i la primavera) i són de color violeta o blanques, amb pètals soldats a la base en forma de tub. Tenen simetria radial però els pètals són asimètrics, de manera que la flor vista des de dalt ofereix una curiosa forma d’hèlix o molinet. El fruit és un grup de fol·licles dehiscents, que s’obren espontàniament per deixar caure les llavors.
Creixen en zones humides i ombrívoles, aproximadament fins als 1.000 metres d’altitud sobre el nivell del mar.
Però una de les majors curiositats d’aquest gènere de plantes prové dels seus usos. A més de ser molt populars en jardineria ornamental, tenen diversos usos medicinals. En medicina tradicional, s’han utilitzat les espècies de Vinca contra les mossegades de serp, contra el mal de queixals, contra les pedres en ronyons, bufeta, etc., contra encefalopaties o fins i tot com a astringent, és a dir, com un element cicatritzant o antiinflamatori.
A més, també s’utilitzen força actualment com a elements dins de l’homeopatia, així com per a formar drogues farmacèutiques per a quimioteràpia. Els químics vincristina i vinblastina, utilitzats en aquest tipus de tractaments, provenen d’estes plantes. Els elements que formen aquestes herbes fan que tan puguin ser medicinals com tòxiques o verinoses, tot depenent de la dosi presa. Per tant, es recomana no utilitzar-les per a cap ús medicinal si no es tenen coneixements extensos sobre la seva naturalesa i composició química.
Les 2 espècies que trobem al Port són:
Vinca difformis (Vincapervinca)
Planta enfiladissa d’entre 15 i 30 cm que presenta tiges reptants, fulles oposades i brillants i flors blanques o blavoses molt vistoses.
Conté alcaloides diferents als de les altres espècies del gènere, entre els que destaquen la vincamedina i la sarpagina.
Està present a l’oest de la conca mediterrània en vores de torrents, fins als 800 metres sobre el nivell del mar.
Foto: Gerard Gaya
Vinca major (Vincapervinca)
Planta enfiladissa, més robusta que la difformis, d’entre 15 i 40 cm que presenta tiges erectes i curtes, fulles oposades i brillants i flors porpres o blaves molt vistoses.
És originària de la mediterrània i de l’Àsia menor, però actualment naturalitzada arreu del món per la seva comercialització com a planta ornamental. Es troba en vores de corrents, rarament per sobre dels 400 metres sobre el nivell del mar.
Foto: Ferran Pestaña – Flickr
BioPorts 