Com són els llangardaixos del Port?

Al port hi trobem 3 espècies que, tot i ser de famílies diferents, s’anomenen popularment com a “llangardaixos”. Són animalons molt curiosos i diferents entre ells. Com són?

Fardatxo (Timon lepidus)

També conegut com a esfardatxo o llangardaix ocel·lat, és un llangardaix de la família dels lacèrtids (Lacertidae) de grans dimensions. Assoleix els 26 cm de llargada del cos, que arriben fins als 70 cm contant la cua en els majors exemplars (els mascles).

Tot i aquesta gran envergadura i el seu aspecte robust amb unes fortes potes, és un animal ràpid, bon grimpaire i agressiu amb les seves preses o si se’l intenta manipular. Els mascles són també molt territorials, sobretot a la primavera.

La seva coloració, amb tons verds, grocs i blaus, és molt vistosa i varia segona la regió i el sexe de l’animal (les femelles presenten més contrast de colors). La seva alimentació, insectívora en la joventut, passa a omnívora en fase adulta. Menja insectes, sargantanes de mida mitjana i fins i tot ocells. Fa hibernació i és ovípar.

Habita rocams o matollars dispersos i es distribueix per gairebé tota la península ibèrica, així com al sud de França i el nord-oest d’Itàlia. Tot i que no es troba amenaçat, la situació de l’espècie ha empitjorat per la caça i la destrucció dels seus hàbitats, convertint-se en una espècie protegida.

Foto: Manel Llarch

Víbria (Chalcides bedriagai)

També conegut com a bívia o lludrió ibèric, és un llangardaix de la família dels escíncids (Scincidae) de mida petita. Arriba a mesurar fins a 16 cm de llarg i té les potes extremadament reduïdes (amb 5 dits), pràcticament deixant de ser funcionals (casi no les usen).

Viu en sòls arenosos o terrosos de zones esclarissades però amb amagatalls de pedres o fulles, sota els quals acostuma a viure, i té un comportament fugisser davant la presència humana.

Té una coloració bruna molt variable que passa força desapercebuda. Menja petits insectes, aranyes, larves i llimacs. Fa hibernació i és ovovivípar.

És un endemisme ibèric distribuït pel centre i sud-est de la península, sent únic a Catalunya a la regió per sota del riu Ebre. Es considera una espècie gairebé amenaçada per les seves poblacions generalment escasses i la fragilitat dels seus hàbitats. És, per tant, una espècie protegida.

Foto: Berto Gil

Serp de vidre (Anguis fragilis)

També conegut com a vidriol, és un llangardaix de la família dels ànguids (Anguidae) de mida mitjana. Assoleix fins als 40 cm de llarg i sembla una serp pel fet de ser àpode (no té potes) i la seva llarga cua, normalment incompleta, ja que la desprén quan es veu amenaçat.

A diferència de les altres dos espècies, viu en zones humides i ombrívoles i té hàbits crepusculars o nocturns, sent també fugisser davant la presència humana. Té un comportament sedentari, podent quedar-se tota la vida en un mateix territori. S’alimenta bàsicament menjant cucs, cargols, llimacs i larves.

Es distribueix gairebé per tota Europa, però a la península ibèrica es veu reduït a la meitat nord. Degut a la seva àmplia distribució i gran abundància, no es troba amenaçat ni protegit, tot i que ha patit una certa persecució per part de la població rural que el mata pensant que és una serp i que pot ser perillós, però realment és totalment inofensiu.

Foto: Nick Goodrum – Flickr

Havent vist aquestes descripcions, veiem que les diferències més evidents entre els llangardaixos del Port són la mida, sent el fardatxo molt més gran que les altres dos espècies, la coloració, més vistosa també en aquest i la presència, reducció o absència de potes.

El comportament és una altra de les diferències. Com hem vist, el fardatxo és molt àgil, fort i agressiu, mentre que els altres llangardaixos són porucs i fugissers davant la presència humana.

Per últim, una altra diferència entre aquests animals és el tipus de reproducció. El fardatxo és ovípar, fent una única posta anual d’entre 7 i 25 ous. La víbria i el vidriol també es reprodueixen únicament un cop l’any, però són ovovivípars (mantenen els ous dintre la mare fins que l’embrió està desenvolupat). La víbria té entre 1 i 6 cries i el vidriol, entre 2 i 22.

Les tres espècies de llangardaixos del Port presenten característiques molt diferenciades. Font: Instagram BioPorts

Per tant, podem concloure que, tot i que la diversitat d’espècies de llangardaixos al Port no és enorme, aquests rèptils presenten unes diferències morfològiques, comportamentals i reproductives que els converteixen en un dels grups més curiosos i interessants de les nostres terres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close