A les Terres de l’Ebre tenim la mala costum de dir-li rovelló a tots els bolets del gènere Lactarius que són apreciats culinàriament. Fins i tot diem “Anar a buscar rovellons” quan agafem molts altres tipus de bolets. A l’hora de la veritat, sabem diferenciar un rovelló d’un pinetell?
La millor manera de reconèixer-los entre ells de manera inconfusible és comparant-ne el làtex, és a dir, el líquid que desprenen les làmines o la carn quan se’ls fa un tall. En el rovelló, aquest és de color vinós i es torna ràpidament verd amb l’aire. en canvi, el pinetell desprèn un làtex taronja molt característic. Aquest no només deixa els dits dels boletaires pintats de taronja com a prova del “crim” comès, sinó que es manté immutable fins que s’asseca.
El làtex, que dóna nom al gènere que engloba aquests dos bolets (Lactarius) permet diferenciar aquestes i moltes altres espècies. Dins d’este gènere, els comestibles apreciats no es poden confondre amb espècies rebutjables, ja que estes sempre tenen el làtex blanc o groguenc.
Pel que fa al valor culinari dels dos protagonistes d’avui, el rovelló (L. sanguifluus) i el pinetell (L. deliciosus), és ben sabut que la seva exquisitat els ha convertit en el símbol de l’afició boletaire a Catalunya. Tot i això, els més puristes diuen que, posats a triar, el rovelló és més saborós pel seu aroma i la seva consistència.
La majoria dels lectors estaran llegint això amb ganes de poder anar-ne a buscar quan sigui la temporada. Donat això, ens preguntem: quan i on s’han de buscar? Aquestes delícies dels nostres boscos surten principalment a l’inici de la tardor, tot i que si no hi ha gelades, poden trobar-se fins a mitjans de desembre.
A nivell de localització, el rovelló acostuma a trobar-se en pinedes termòfiles i calcàries, especialment en terrenys bàsics i pedregosos com és gran part del massís del Port. És un bolet principalment mediterrani. En canvi, el pinetell s’associa de forma més genèrica a tot tipus de pinedes humides, però podent-se trobar per tot el continent europeu. Vols saber més sobre aquests petits tresors dels nostres boscos?
Rovelló (Lactarius sanguifluus)
Bolet lactari amb el barret d’entre 6 i 15 cm de diàmetre, de convex a pla que va agafant forma d’embut amb el temps. És de color taronja o marró rogenc, amb una coloració apagada o enfosquida i cercles concèntrics al barret de tonalitats més fosques.
Les làmines són primes, desiguals i del mateix color que el barret. El peu mesura entre 2 i 6 cm d’alt. Fa una olor agradable i té un gran sabor, lleugerament picant.
Foto: Gerard Gaya
Pinetell (Lactarius deliciosus)
Bolet amb barret d’entre 5 i 15 cm que es fa inconfusible per les seves tonalitats ataronjades intenses i brillants, del mateix color que les làmines i les taques del peu.
El peu acostuma a ser curt, cilíndric i blanquinós. De la mateixa manera que el rovelló, l’olor i el sabor són molt agradables, tot i que el pinetell es torna agre amb el pas del temps. Per això, i per la temporalitat de la seva collida, és molt tradicional mantenir-los en pots de conserva per poder-ne menjar al llarg de tot l’any.
Foto: Gerard Gaya
BioPorts 