En obres de ficció es sol il·lustrar als esquirols amb una nou a la mà. A l’hora de la veritat, aquests petits mamífers només mengen aquest tipus d’aliments?
Ni de bon tros! L’esquirol, un dels mamífers més fàcils de veure al Port, té una dieta omnívora molt variada. De fet, aquest rosegador és molt previsor i inverteix aproximadament la meitat del seu temps en buscar aliment, crear reservoris de vianda per quan no en trobin i alimentar-se.
El menjar emmagatzemat el solen amagar, ja sigui sota terra o en forats als arbres, per a les èpoques on els hi és més escàs. En alguns casos, l’esquirol oblida on havia deixat l’aliment i, en cas de ser llavors, aquestes poden brotar i crear noves plantes. D’aquesta manera, acaben sent pagesos sense voler-ho, només per la seva mala memòria.
El seu aliment principal són les pinyes de les 5 espècies de pins del Port. De fet, segons un estudi de la Universitat de Barcelona, els esquirols mengen una mitjana de 398 pinyons de pi blanc al dia a l’hivern, emprant uns 17 minuts en consumir una pinya sencera. Tot i aquesta impressionant dada, els esquirols mengen moltes coses més.
Com diem, aquests rosegadors mengen principalment pinyes, però també s’alimenten de fruits, baies, altres llavors a part dels pinyons, brots verds d’algunes plantes herbàcies, alguns bolets o altres fongs, cargols, larves d’insectes, ous i fins i tot polls d’algunes aus acabades de néixer. Per tant, no exagerem quan expliquem que es tracta d’una dieta omnívora molt àmplia.
Esquirol (Sciurus vulgaris)
Mamífer, de l’ordre dels rosegadors, que mesura entre 38 i 45 cenímetres de llarg, dels quals casi la meitat és la cua (15-20 cm). Aquesta ajuda en l’equilibri de l’animal quan brinca entre les rames dels arbres per desplaçar-se. Solen pesar entre 250 i 340 grams.
El seu pelatge és de color marró rogenc, força brillant. Com a curiositat morfològica, presenten 4 dits a les potes anteriors i 5 a les posteriors. No presenten dimorfisme sexual (mascles i femelles són iguals).
Font: Vicent Pellicer
El fet de tenir hàbits diürns i ser relativament poc tímid fa que no sigui difícil descobrir-lo entre les rames de les pinedes del Port. La seva presència es delata pel soroll del brancatge a les capçades dels arbres, així com la presència de pinyes rosegades pel terra.
Construeix nius molt voluminosos a les branques més altes dels arbres, per tal de protegir-se dels depredadors més terrestres, i es reprodueixen a finals d’hivern i a l’estiu. Per tant, poden tenir descendència dos cops l’any.
Tenen, de mitjana, una esperança de vida de 3 anys en llibertat, augmentant-se fins a 7-10 anys en captivitat. Es distribueix per tota Europa i el nord d’Àsia i, afortunadament, no presenta greus problemes de conservació.
BioPorts 