El gènere Juniperus de plantes inclou una seixantena d’espècies arreu del món, incloent ginebres, càdecs i savines. Saps diferenciar les 3 espècies que trobem al Port?
La família de les cupressàcies, dins l’ordre dels pinals, és una de les més importants en el món vegetal. Inclou els xiprers, les impressionants sequoies de Califòrnia… però també uns dels arbusts més comuns del Port, els pertanyents al gènere Juniperus. A diferència de la majoria de cupressàcies, són plantes amb fruits no llenyosos, sinó carnosos. Sense anar més lluny, us heu preguntat mai per què els fruits dels ginebres punxeguts del Port poden ser de tres colors diferents?
La resposta és molt senzilla: n’hi ha dos espècies diferents. Els fruits blaus corresponen al ginebre (Juniperus communis), els rojos al càdec (Juniperus oxycedrus) i els verds són els immadurs de les dos espècies. Però no són les úniques variacions morfològiques evidents entre estes dos espècies, ja que també són fàcils de diferenciar segons les seves fulles. Mentres les fulles del ginebre tenen una única línia blanca al revers, les del càdec en tenen dos.
Però aquestes dos plantes protagonistes no són les úniques espècies del gènere Juniperus que trobem al Port, ja que també hi ha la savina (Juniperus phoenicea). Aquesta, a diferència de les anteriors, no té les fulles punxegudes sinó imbricades (petites i unes sobre les altres), semblants a les d’un xiprer. Pel que fa als seus fructificació, presenta fruits rogencs o marronosos com els del càdec.
Aprenem més sobre aquests abundants arbusts del Port?
Ginebre (J. communis)
També conegut com a ginebró o ginebre negral, és un arbust o arbret que teòricament pot superar els 15 metres, però que al Port difícilment sobrepassa els 4 metres d’alçada. De fet, alguns individus viuen gitats a terra.
Té les fulles agrupades de 3 en 3 i, com dèiem, amb una única línia blanca al revers. Els fruits, blavosos i aromàtics, tenen propietats medicinals diürètiques (ajuda a orinar més) i carminatives (ajuda a l’expulsió de gasos de l’intestí).
Habita matollars i boscos clars per gran part de l’hemisferi Nord. El trobem sobretot a la part alta del Port, per sobre dels 1.000 metres.
Com el seu nom indica, destil·lant alcohol de cereals amb ginebrons i altres plantes aromàtiques s’obté la ginebra. També s’ha usat tradicionalment en gastronomia per a fer salses o adobar carns de caça, especialment les llebres. També dóna nom al poble de la Ginebrosa, al Matarranya.
Foto: Gerard Gaya
Càdec (J. oxycedrus)
Conegut a les nostres terres com a ginebre rojal o ginebre bord, és un arbust o arbret que pot superar els 10 metres, però difícilment en trobarem individus de més de 5 metres d’alçada.
Presenta un fullatge més clar que el ginebre i, com hem dit, té 2 ratlles al dors de les fulles. Els fruits, de la mida d’un cigró menut, és de color marró-rogenc.
Habita matollars i clarianes seques de l’Europa mediterrània, d’on és endèmic. El trobem a la banda mitja-baixa del Port, tot i que pot créixer en les parts més altes orientades al sud.
De la destil·lació de la fusta se’n fa oli de càdec, molt utilitzat en medicina tradicional contra la sarna i per a èczemes dermatològics, així com per desinfectar ferides d’animals o eliminar paràsits com les caparres.
Com en el cas del ginebre, té un important valor gastronòmic, ja que dels fruits se’n fan salses i altres condiments a la cuina centreeuropea, com el choucroute. La fusta és molt resistent i difícil de podrir, per la qual cosa s’utilitza molt en ebenisteria i construcció.
Foto: Gerard Gaya
Savina (J. phoenicea)
Es tracta d’un arbust o arbret de fins a 2 metres d’alçada al Port, tot i que l’espècie assoleix els 8 metres en altres indrets.
Té un fullatge molt espès de fulles imbricades com les del xiprer. El fruit, entre rogenc i marronós, és molt similar al del càdec.
Pot trobar-se fàcilment en terrenys exigents, ja que és molt resistent al fred, la calor, la sequera o els sòls pobres, salins o molt rocosos. De fet, al Port el trobem sobretot en terrenys pedregosos. És endèmic de la mediterrània, però amb l’àrea de distribució més limitada que el càdec.
És una planta amb principis actius tòxics, tant de les fulles com dels fruits. Per tant, és important no confondre-la amb el càdec que, com ja hem vist, té diversos usos gastronòmics.
La fusta també és apreciada com una de molta qualitat, sent matèria prima excel·lent per a fer carbó vegetal.
Foto: Gerard Gaya
BioPorts 