És sabut que Darwin, durant els seus viatges a les illes Galàpagos, va formular la teoria de l’evolució per selecció natural després de veure les diferencies morfològiques entre els pinsans. Però, estan relacionats aquells amb els que tenim al Port?
Charles Darwin va saltar a la fama a Anglaterra després de la seva expedició a bord del Beagle, destinada a cartografiar mig món. Però no tot va ser tan senzill com s’explica. Darwin va començar estudiant medicina però ho va haver de deixar perquè era massa sensible a la sang i veure el sofriment humà aliè. Al canviar de carrera, un professor de botànica de Cambridge va detectar que el jove Charles tenia talent i, després de sondejar a diversos candidats que van rebutjar, aquell catedràtic el va invitar a que s’embarqués a un viatge transcontinental de l’armada. L’objectiu del viatge? Cartografiar el món.
Darwin estava encantat, però el seu pare no tant. Després de que el seu tiet intervenís per convèncer al seu pare, Darwin es va embarcar als 22 anys com a naturalista no assalariat del Beagle. El seu pare va tenir que pagar totes les seves despeses del viatge i, a sobre, emprenia un viatge sense ser un científic experimentat i rebent el lloc de feina després de la negativa de molts altres candidats. Tot i això, aquell viatge va passar a la història. Després de veure la variació morfològica de moltes espècies diferents a les illes Galàpagos, Darwin va plantejar els postulats que portarien a la teoria de l’evolució per selecció natural. Es diu que un dels grups animals que més el van marcar per observar tot aquest procés són els pinsans.
Al Port també hi trobem 3 espècies de pinsans que, de fet, pertanyen al mateix ordre que els que va observar Darwin: els passeriformes. Si bé, això perd mèrit quan s’aprecia que és l’ordre d’aus amb més espècies, incloent-ne al voltant de 6.000. Això equival a més de la meitat dels ocells del món. Per tant, els pinsans del Port estan tan relacionats genèticament amb els de Darwin com ho estan de tants altes ocells.
Els pinsans del Port són ocells petits, amb dimorfisme sexual (mascles i femelles diferents), majoritàriament granívors i relativament fàcils de diferenciar que pertanyen a la família dels fringíl·lids. Els coneixes?
Pinsà comú (Fringilla coelebs)
Petit passeriforme d’entre 14 i 18 centímetres de llarg que habita qualsevol tipus de bosc, conreus i camps arbrats. Els mascles, amb coloracions blavoses al coll i la nuca, s’identifiquen sobretot per la tonalitat negra del front. Les femelles i els joves són més pàl·lids. Nidifica sobre les rames més altes a partir dels mesos d’abril. Acostumen a menjar llavors i, els individus més joves, insectes. Al Port és un ocell resident.
Pinsà mec (Fringilla montifringilla)
Petit pinsà d’entre 13,5 i 16 centímetres de llarg que habita, en temporada de migració, zones amb ginebres i savines, boscos de ribera, horts i cultius. Morfològicament es diferencia del pinsà comú pel fet de tenir la part inferior, entre les potes, de color blanc. La coloració entre mascles i femelles és difícil de diferenciar. Mengen principalment llavors, fruits i petits invertebrats. És migrant al Port.
Pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula)
Ocell molt vistós i petit, d’entre 14 i 16 centímetres de llarg, amb el bec curt i fosc, sent els mascles rogencs en la part del pit. Les femelles, en canvi, són brunes. Des de la seva primera citació al Port, el 1988, només s’ha vist 3 vegades més a les muntanyes del Port, sent individus hivernants i migrants. Habita boscs amb un sotabosc abundant i acostuma a alimentar-se a base de llavors, brots i insectes.
Aquestes són les 3 espècies de pinsans que trobem al Port:
BioPorts 