Hi ha plantes i bolets que tenen olors molt curioses. Has olorat mai una botja o una sempreviva?
Es tracta de les dues plantes d’Helichrysum que trobem al Port. Aquest gènere conté unes 600 espècies arreu del món i encara no està ni descrit en profunditat a la Flora Ibèrica. Són plantes que, si no fos per la vistosa coloració de les seves inflorescències, passarien totalment desapercebudes, ja que creixen disperses en rocams, vorades de camins, etc.
Tot i això, és en el moment d’olorar-les en que generen més interès. Cada persona pot concordar més o menys amb la descripció genèrica de les seves fragàncies, però majoritàriament es sol dir que oloren a curri o als mítics daus de caldo. Sabent-ho, et vindria de gust posar-les a la sopa? Probablement no, ja que la gastronomia no es troba entre els seus usos principals.
En canvi, tenen múltiples aplicacions medicinals (contra al·lèrgies, inflamacions, tos, urticària, bronquitis, asma, rinitis, etc.), en fabricació de pomades i fàrmacs, en decoració (sobretot seques, ja que poden perdurar 1 any), per a perfumar i ambientar habitacions o fins i tot s’utilitzaven en rituals funeraris.
Amb tantes utilitats, no voleu conèixer la botja i la sempreviva?
Botja (Helichrysum italicum)
També coneguda com a sempreviva olorosa, garlanda o ramell de Sant Ponç, és un arbust de fins a mig mentre d’alçada de la família de les compostes.
Les seves flors primaverals, agrupades en ramells grocs, estan molt adaptades a la reproducció sexual mitjançant pol·linitzadors. Cada flor té aproximadament 12 estams (estructures contenidores del pol·len) per a assegurar que els animalons que les visiten escampin la seva progènie arreu.
L’aroma de les seves fulles de color gris platejat recorda a la mescla d’espècies del curri o els daus de caldo. Tot i això, les parts aèries d’esta planta contenen el monoterpè eucaliptol, la ingestió del qual pot suposar un risc per a la salut.
Es tracta d’una planta distribuïda principalment per la mediterrània. Al Port la trobem dispersa per vorades de camins i pedregars, zones hermes.
Foto: Carol – Flickr
Sempreviva (Helichrysum stoechas)
També coneguda com a perpètua per la gran capacitat de les seves flors de sobreviure un cop tallades, és una mata llenyosa de fins a 40 centímetres d’alçada de la família de les compostes.
És una planta herbàcia que, tot i que pot tenir la base llenyosa, és bastant petita. Segueix una estructural floral pràcticament idèntica a la de la planta anterior Presenta fulles rugoses, estretes, linears i grisoses. Si se les frega, aquestes perden les pilositats al mateix temps que desprenen una forta olor com la de la botja.
De la mateixa manera que passava amb l’altre Helichrysum, es distribueix sobretot per la mediterrània i al Port la trobem en pedregars, brolles o caminals.
Foto: Manel M. V.
Etimològicament, el nom del gènere s’interpreta de manera diferent segons els autors. Així, mentre per a uns ve de helios, per a altres deriva de helix, mentre que chrysos (or) fa referència al color daurat dels capítols (les inflorescències compostes que agrupen a les flors).
BioPorts 