Hi ha plantes i bolets que tenen olors molt curioses. Has olorat mai una botja o una sempreviva?
Es tracta de les dues plantes d’Helichrysum que trobem al Port. Aquest gĆØnere contĆ© unes 600 espĆØcies arreu del mĆ³n i encara no estĆ ni descrit en profunditat a la Flora IbĆØrica. SĆ³n plantes que, si no fos per la vistosa coloraciĆ³ de les seves inflorescĆØncies, passarien totalment desapercebudes, ja que creixen disperses en rocams, vorades de camins, etc.
Tot i aixĆ², Ć©s en el moment d’olorar-les en que generen mĆ©s interĆØs. Cada persona pot concordar mĆ©s o menys amb la descripciĆ³ genĆØrica de les seves fragĆ ncies, perĆ² majoritĆ riament es sol dir que oloren a curri o als mĆtics daus de caldo. Sabent-ho, et vindria de gust posar-les a la sopa? Probablement no, ja que la gastronomia no es troba entre els seus usos principals.
En canvi, tenen mĆŗltiples aplicacions medicinals (contra alĀ·lĆØrgies, inflamacions, tos, urticĆ ria, bronquitis, asma, rinitis, etc.), en fabricaciĆ³ de pomades i fĆ rmacs, en decoraciĆ³ (sobretot seques, ja que poden perdurar 1 any), per a perfumar i ambientar habitacions o fins i tot s’utilitzaven en rituals funeraris.
Amb tantes utilitats, no voleu conĆØixer la botja i la sempreviva?
Botja (Helichrysum italicum)
TambĆ© coneguda com a sempreviva olorosa, garlanda o ramell de Sant PonƧ, Ć©s un arbust de fins a mig mentre d’alƧada de la famĆlia de les compostes.
Les seves flors primaverals, agrupades en ramells grocs, estan molt adaptades a la reproducciĆ³ sexual mitjanƧant polĀ·linitzadors. Cada flor tĆ© aproximadament 12 estams (estructures contenidores del polĀ·len) per a assegurar que els animalons que les visiten escampin la seva progĆØnie arreu.
L’aroma de les seves fulles de color gris platejat recorda a la mescla d’espĆØcies del curri o els daus de caldo. Tot i aixĆ², les parts aĆØries d’esta planta contenen el monoterpĆØ eucaliptol, la ingestiĆ³ del qual pot suposar un risc per a la salut.
Es tracta d’una planta distribuĆÆda principalment per la mediterrĆ nia. Al Port la trobem dispersa per vorades de camins i pedregars, zones hermes.
Foto: Carol – Flickr
Sempreviva (Helichrysum stoechas)
TambĆ© coneguda com a perpĆØtua per la gran capacitat de les seves flors de sobreviure un cop tallades, Ć©s una mata llenyosa de fins a 40 centĆmetres d’alƧada de la famĆlia de les compostes.
Ćs una planta herbĆ cia que, tot i que pot tenir la base llenyosa, Ć©s bastant petita. Segueix una estructural floral prĆ cticament idĆØntica a la de la planta anterior Presenta fulles rugoses, estretes, linears i grisoses. Si se les frega, aquestes perden les pilositats al mateix temps que desprenen una forta olor com la de la botja.
De la mateixa manera que passava amb l’altre Helichrysum, es distribueix sobretot per la mediterrĆ nia i al Port la trobem en pedregars, brolles o caminals.
Foto: Manel M. V.
EtimolĆ²gicament, el nom del gĆØnere s’interpreta de manera diferent segons els autors. AixĆ, mentre per a uns ve de helios, per a altres deriva de helix, mentre que chrysos (or) fa referĆØncia al color daurat dels capĆtols (les inflorescĆØncies compostes que agrupen a les flors).
