Tenim la serp més gran de Catalunya?

Quan vas passejant pel mig del bosc i et trobes una serp de cara, la mida importa. Quina és la més gran de Catalunya? La trobem al Port?

Els majors individus de serp verda (Malpolon monspessulanus), que sempre són els mascles, poden assolir gairebé 2 metres i mig de llargada. Aquesta característica la converteix no només en la serp més gran de Catalunya, sinó també en una de les més grans d’Europa. Per a fer-nos a la idea, equivaldria aproximadament al triple de la mida d’un ecurçó ibèric, una de les serps més conegudes del massís del Port.

La trobem fàcilment (és abundant) entre els arbusts o boscos oberts del nord d’Àfrica, França, Itàlia i la península ibèrica. I sí, la trobem al Port. De la mateixa manera que la resta de rèptils, els amfibis o els peixos, es tracta d’una espècie poiquiloterma. Dit d’una altra manera, no pot regular internament la seva temperatura sinó que depèn molt més de l’exterior. Per aquest fet, hiberna durant els mesos més freds (està activa entre els mesos de març i novembre) i, a l’estiu, sol situar-se sobre l’asfalt per guanyar calor. Aquest fet representa una de les seves principals causes de mortalitat.

A part d’estes morts accidentals, este colúbrid majestuós pateix, com la majoria de serps, una inexplicable persecució ramadera. Això és totalment injustificable, ja que la serp verda és opistoglifa; el que significa que injecta el verí amb les dents posteriors i només pot fer-ho en preses que ja ha ingerit. Per tant, tot i ser agressiva si se la molesta, no és perillosa per a les persones ni el bestiar.

Afortunadament, l’espècie gaudeix d’una situació poblacional estable i fins i tot en augment al conjunt d’Europa, tot gràcies a la seva gran capacitat d’adaptació a zones humanitzades. A més, estan protegides des del segle passat pel conveni de Berna perquè fan un important servei ecosistèmic de control de potencials plagues amb la depredació efectuada sobre les poblacions de petits i mitjans rosegadors.

Però la dieta de la nostra protagonista no es limita a estos petits rosegadors, sinó que té un total de més de 30 preses diferents. La serp verda no fa fàstics a depredar insectes, petits moixons, mamífers de major mida, amfibis, rèptils… Fins i tot s’han documentat casos de canibalisme intraespecífic, és a dir, que poden menjar-se a altres serps verdes.

Són colúbrids de cap alt i musell agut, amb coloracions entre negre, blanc, gris i marró críptic en femelles i joves o uniformement marrons i verds en mascles que, a més, tenen una taca negra rere el coll. Presenten activitat diürna i molt territorial, podent-se barallar per aquest motiu o simplement pel desequilibri hormonal provocat durant l’època de zel.